
Beethoven va començar a perdre l'oïda cap als 27 anys, i cap al final gairebé no hi sentia gens. Tot i això, ja sord va compondre algunes de les seves obres més colossals. Com? En part, gràcies a un truc físic: segons diversos testimonis de l'època, recolzava una vareta al piano i la mossegava. Les vibracions viatjaven per l'os de la mandíbula fins a l'oïda interna, saltant-se la part danyada. És el mateix principi, la conducció òssia, que avui fan servir molts audiòfons i auriculars esportius.
El moment més famós va arribar el 1824, a l'estrena de la Novena simfonia a Viena. Beethoven, d'esquena al públic, va continuar marcant el tempo quan l'orquestra ja havia acabat. La contralt Caroline Unger el va haver de girar suaument perquè veiés el que no podia sentir: el teatre sencer dret, aplaudint.
Va veure el seu triomf en comptes de sentir-lo.