Margen
Surts del dentista a dos quarts de dotze, mitja cara adormida, el matí trencat. A la vorera, dos homes descarreguen fruita; a la bastida, un xiula una cançó que no coneixes. Ningú no t'espera fins a la una. Demanes un cafè que encara no pots beure i te l'endús carrer avall, calent a la mà, com un permís signat.