La Seguretat Social em va donar per morta un dimarts

—Vinc a buscar la pensió: no m'ha arribat. —Nom? —Remedios Ferrer Soto. Cosidora jubilada: quaranta-un anys cosint vestits de núvia. —Senyora Ferrer… segons el sistema, vostè va morir el dimarts 3. —El dimarts 3 era a la perruqueria. —Ja, però el sistema… —I vostè qui és? —Borja Lema. Tramito pensions en aquesta oficina des del 2019. —Doncs tramiti'm la resurrecció. —Necessito un certificat de fe de vida, el paper que acredita que vostè és viva. —Miri'm: respiro i protesto. Doni'm el paper i el signo. —No puc: el sistema no expedeix certificats a nom de difunts. —¿El paper que diu que soc viva no me'l donen per ser morta? —Exacte. Recorri per seu electrònica, amb el seu certificat digital. —I el meu certificat digital? —Va caducar amb vostè, el dimarts 3. —Què més li demana l'Estat, a una viva? —Esperi: aquí surt una cosa. El dijous 5, multa de zona blava al carrer del Carme. Set euros amb cinquanta. —El cotxe el va moure la meva veïna. —No ho digui en veu alta: per a l'Ajuntament va aparcar vostè. I els difunts no aparquen malament. —Em val una multa com a fe de vida? —És l'únic paper oficial que la dona per viva. Pagui-la i avui mateix li reactivo la pensió. —Quaranta-un anys cotitzant i em ressuscita un parquímetre. —Benvinguda una altra vegada, senyora Ferrer.