Margen
El 10 de gener de 1954, un De Havilland Comet de la companyia britànica BOAC —el primer reactor comercial de passatgers del món— es va partir a l'aire davant l'illa d'Elba: hi van morir els 35 ocupants. Tres mesos després, un altre Comet va caure igual prop de Nàpols, amb 21 persones a bord. Res no els havia colpejat: l'avió, senzillament, s'obria en ple cel. Tota la flota va quedar a terra, i la Marina britànica va pescar les restes del primer del fons del mar per recompondre'l peça a peça en un hangar. Els investigadors britànics van ficar un fuselatge sencer en un tanc d'aigua a Farnborough, el seu laboratori aeronàutic, i el van inflar i desinflar milers de vegades, imitant la pressurització de cada vol. Cap a les tres mil repeticions va aparèixer la resposta: esquerdes de fatiga del metall —fractures minúscules que creixen amb cada cicle— nascudes a les cantonades de les obertures del fuselatge, on un angle recte concentra tota la tensió. Un racó quadrat acumula esforços; una corba els reparteix. Des de llavors, tot el que s'obre en un avió pressuritzat —finestretes, portes, escotilles— duu les cantonades arrodonides. El Comet va tornar a volar quatre anys després, reconstruït i amb les finestretes ovalades, però llavors Boeing ja li havia pres el cel. La pròxima vegada que recolzis el front en aquella finestreta ovalada, estaràs mirant la lliçó de 1954.