Margen
T'ofereixen mil euros més a l'any, de 20.000 a 21.000 bruts, i algú de confiança et diu que t'ho pensis, que canviaràs de tram i acabaràs cobrant menys. Agafa'ls. Aquesta frase és falsa i es demostra amb una calculadora en dues línies.
L'escala de l'IRPF —l'impost que et grava la renda— és progressiva per trams, i aquesta paraula, trams, és la que s'entén malament. Quan creues un límit, el percentatge nou s'aplica només als euros que hi ha per damunt d'aquest límit. Els de sota es queden quiets, tributant al que tributaven.
Amb l'escala agregada que veus a la declaració —la meitat la posa l'Estat i l'altra meitat la teva comunitat autònoma, així que els percentatges ballen unes dècimes segons on visquis—, els graons vénen a ser aquests: fins a 12.450 euros, el 19 %; de 12.450 a 20.200, el 24 %; de 20.200 a 35.200, el 30 %; de 35.200 a 60.000, el 37 %; de 60.000 a 300.000, el 45 %; a partir d'aquí, el 47 %.
Ara el compte dels teus mil euros. I abans, la precisió que ordena l'exemple: l'escala no mira el teu brut, mira la base liquidable, que és el que queda després de la Seguretat Social, les despeses deduïbles i els mínims personals. Posa que la teva sigui de 20.000 euros. El tram del 24 % arriba fins a 20.200, així que els primers 200 euros de la pujada encara hi són a dins: 200 × 24 % = 48 euros. Els 800 restants sí que trepitgen el tram del 30 %: 800 × 30 % = 240 euros. Sumes 48 i 240 i et surten 288 euros d'impost sobre la pujada. Te'n queden 712. Treu-li encara la cotització a la Seguretat Social, un 6,35 % que també és proporcional, i al teu compte n'arriben uns 650. Menys de mil, sí. Mai menys que abans.
Prova amb la xifra que vulguis i busca el número que et deixi pitjor que abans. No existeix. Perquè pujar de tram et fes perdre diners, el tipus nou s'hauria d'aplicar cap enrere, i a la llei no hi ha res que ho faci. Creuar un graó et costa, com a molt, quedar-te amb una mica menys de la part de dalt.
Aleshores, d'on surt la mentida? De dos llocs, i només un dels dos et pren diners.
El primer és a la teva nòmina. La retenció no és l'impost: són diners teus que l'empresa et descompta i ingressa a Hisenda a compte de tot l'any. Si et pugen el sou al juny, refà la previsió i puja el percentatge, i com que els mesos ja passats es van retenir poc, tot l'ajust es concentra en els que queden. Obres la nòmina de juliol, veus un net semblant al de maig, i treus la conclusió equivocada. Cobres menys aquell mes, sí, però no estàs pagant de més: l'empresa només està posant al dia el que ja devies de tot l'any.
L'altre sí que et costa diners, i no és a l'escala de l'IRPF. És a les ajudes amb llindar. La beca de la teva filla, el bo del lloguer, la tarifa del menjador, la deducció autonòmica que t'apliques cada any: aquí no hi ha graons, hi ha un espadat. Posa que el límit d'una beca sigui a 21.000 euros de renda familiar i et quedis a 21.100. En moltes no en perds una part proporcional: perds la quantia sencera, o canvies de modalitat i cobres bastant menys. Aquí sí que pot passar que guanyar 100 euros més et costi mil i escaig.
Mira la diferència amb la calculadora una altra vegada. Hisenda et pren 288 euros dels mil. La beca et pren la quantia sencera. Quan algú t'avisi que no acceptis una pujada, pregunta-li de quin número exacte et penja l'ajuda, perquè cadascuna fa servir la seva pròpia definició de renda i cap no avisa abans d'hora: unes miren la base imposable general, altres hi sumen la de l'estalvi i altres compten tota la família.
Demà, si tens una pujada damunt la taula, fes dues coses per separat. Una: demana a qui porta les nòmines la previsió anual de retenció amb el sou nou, per saber què t'avancen i deixar de mirar el net d'un mes sol. I dues: fes una llista de les ajudes, beques, deduccions i tarifes per renda que cobres avui, busca en cadascuna el llindar exacte i la renda que fa servir per mesurar-lo, i comprova si els mil euros nous et deixen per damunt. Si no et deixen per damunt de cap, accepta i no hi donis més voltes: són més diners, i no hi ha cap xifra a l'escala que converteixi això en menys.