Margen
La mà hi arriba abans que jo. Creua el passadís a les fosques, esquiva el marc de la porta, abaixa tres dits i encén.
Jo no sé on és l'interruptor. Ho sap ella, que fa vint anys que fa aquest camí sense mirar.
A les cases dels altres palpo la paret com un cec i demano perdó pel retard. En aquesta, la llum m'obeeix abans de pensar-la.
El dia que me'n vagi, la mà continuarà un temps encenent a les palpentes, al mig d'una altra paret, una llum que ja no existeix.