MargenVam tancar la casa al setembre i a dins s'hi va quedar tot l'estiu, esperant-nos.
La llum que entrava a les sis va continuar entrant a les sis, encara que ja no hi hagués ningú per veure-la travessar el terra de rajola. La tovallola blava va continuar penjada del respatller. Al fons d'un got hi va quedar un dit d'aigua que va anar baixant, a poc a poc, com qui recorda alguna cosa.
Vam tornar al juny amb les claus fredes i l'olor de tancat ens va rebre igual que un gos vell. La casa no estava trista. Havia estat guardant. La vam obrir sencera de cop, totes les finestres alhora, i per un moment els dos corrents d'aire, el de dins i el de fora, es van trobar al passadís i no van saber quin era el present.