La Wehrmacht i els americans van lluitar junts el 1945

Catorze soldats estatunidencs, deu soldats de la Wehrmacht i un grup de presos francesos van disparar en la mateixa direcció el 5 de maig del 1945, al castell d’Itter, una torre medieval del Tirol austríac.

Itter funcionava com a presó de luxe dependent del camp de Dachau. A dins hi havia dos ex primers ministres de França, Édouard Daladier i Paul Reynaud; els generals Maurice Gamelin i Maxime Weygand; el sindicalista Léon Jouhaux, i Jean Borotra, el tenista que havia guanyat Wimbledon. Quan els guardes de les SS van fugir, els presos es van quedar sols, armats amb el que van trobar i amb una unitat de les Waffen-SS pujant per la carretera.

El capità John C. Lee va arribar amb un carro de combat Sherman i catorze homes: poca cosa per defensar un castell. S’hi va afegir el major Josef Gangl, un oficial alemany que feia setmanes que passava informació a la resistència austríaca, amb deu soldats seus. Van repartir munició, van posar els francesos a les finestres i van aguantar unes dotze hores, fins que va aparèixer la infanteria estatunidenca i les SS es van rendir.

Gangl va morir aquell matí d’un tret de franctirador, mentre apartava Reynaud d’una finestra. Un carrer de Wörgl, el poble del costat, porta el seu nom. És l’única batalla coneguda de la Segona Guerra Mundial en què soldats alemanys i estatunidencs van combatre al mateix bàndol.