MargenTractem l'avorriment com una avaria que s'ha de reparar amb una pantalla. I és el contrari: un senyal que som vius i desalineats.
L'avorriment apareix quan l'atenció, lliure per un instant, no troba res que li importi de debò. No és buidor: és una buidor que pregunta. Ens avisa que estem gastant temps en alguna cosa que no triaríem si ens aturéssim a mirar.
Hem après a tapar-lo abans d'escoltar-lo. Cada vegada que omplim aquell forat amb una llisada del polze, fem callar l'única part de nosaltres que encara sap distingir el que desitgem del que ens han ensenyat a desitjar. Qui no s'avorreix mai ha perdut la brúixola, no el rumb.