MargenEns pensem que recordar és obrir un calaix on el passat espera intacte. En realitat, cada vegada que recordem, reescrivim. El record no és una fotografia guardada, sinó un text que corregim amb la tinta del present.
Per això la infantesa millora amb els anys i les traïcions empitjoren. No mentim: editem. Cada evocació passa el fet pel filtre de qui som avui, i qui som avui necessita un passat que l'expliqui.
El que inquieta no és que oblidem. És que recordem amb massa confiança allò que, sense saber-ho, ja hem tornat a escriure. El més fidel dels nostres arxius és també el més falsificat, i signem cada falsificació amb la certesa del testimoni.