MargenDotze caixes. Una vida cap en dotze caixes i sobra lloc per a la por.
A la marcada FRÀGIL no hi van copes: hi van les fotos d'un estiu en què tots sortim encara sense saber.
El sofà es queda. Les parets es queden, amb els forats dels quadres com cicatrius d'operacions que van sortir bé.
Que estrany, l'últim passeig per una casa buida: les habitacions et tornen les passes com si ja no et coneguessin, l'eco et tracta de vostè.
Tanco la porta. Deixo les claus damunt la taula, aquest gest tan semblant a tornar un cos que et van deixar per viure-hi un temps a dins.