MargenLa meva àvia parlava una llengua que ja ningú no parla. Al final només la feia servir per a les plantes i per al gat, éssers que no li demanaven traducció.
De petita em va ensenyar tres paraules. La del pa quan encara és calent. La de la pluja que arriba de nit. La de la persona que se'n va anar i encara fa mal. Va dir que amb aquestes tres es podia viure tota una vida, i que les altres eren adorn.
Se me'n van oblidar dues. Em vaig quedar amb la del pa, potser perquè era la més fàcil de necessitar.
Ara, quan trec una fogassa del forn, la dic en veu baixa perquè ningú no em pregunti què significa. No significa pa. Significa que hi va haver una dona, i una cuina, i una nena, i que per un moment la llengua sencera torna a existir a l'aire de la meva cuina abans de dissoldre's un altre cop en el silenci d'on venia.