Les coses que no vaig dir

Les coses que no vaig dir se'n van anar a viure dins meu i paguen un lloguer d'insomni.

Són ordenades, gairebé amables: no fan soroll durant el dia, esperen que apagui el llum per començar a moure els mobles.

N'hi ha una que assajo des de fa anys, la més curta, la que cabia sencera en un portal la nit que vaig preferir el fred de l'encert al risc tebi de la boca oberta.

D'altres ja no sé a qui les devia. S'han tornat genèriques, òrfenes, paraules sense destinatari que truquen a totes les portes del pit i en cap no les reconeixen.

Diuen que parlar allibera. Jo no ho sé. Només sé que porto dins una ciutat callada on tot allò que no vaig dir segueix encenent, cada nit, les seves petites finestres de retret.