Marca 37,4 a l'ombra i l'asfalt en té 41

—Nicasio, què marca? —Trenta-set amb quatre. —A l'asfalt, la sonda de l'estenedora em dóna quaranta-un. —Rebeca, la teva sonda no val. La llei diu termòmetre oficial. Per això sóc el lector oficial de temperatura del poble: llegeixo a les dues i signo. —El termòmetre oficial és sota els porxos de l'ajuntament. —És on mana el reglament: dos metres del terra, a l'ombra i ventilat. —O sigui que la meva colla asfalta perquè l'aparell que ens mesura està fresc. —Podeu asfaltar fins a trenta-vuit. —Fa onze anys que sóc encarregada i aquest poble no ha aturat una obra per calor des que existeix la llei. Ni un dia. —No. —I a tu això no et diu res? —Em diu que el 2039, quan va sortir la llei, el termòmetre era al mig de la plaça, al sol. Aquell agost es van aturar catorze dies d'obra. —I després? —El van canviar als porxos. Tot reglamentari. La mudança la vaig fer jo, amb un trepant i dos tacs. —Nicasio. —Apunta al teu comunicat el que vulguis, Oñate. Jo signo el que marca, i el que marca és el que s'ha de signar. La resta seria tenir criteri, i a mi no em paguen per això.