El cinquè gust va sortir d'un brou

Durant segles es va donar per fet que la llengua distingia quatre gustos: dolç, salat, àcid i amarg. Però el 1908, el químic japonès Kikunae Ikeda va notar que el seu brou de kombu, una alga, tenia un gust saborós i rodó que no encaixava en cap de les quatre caselles.

En lloc de deixar-ho passar, ho va investigar. Va analitzar el brou fins a aïllar-ne el responsable: el glutamat, un aminoàcid present també al tomàquet madur, el formatge curat, la carn o la salsa de soja. A aquell gust el va batejar umami, que en japonès ve a ser "deliciós".

Va trigar gairebé un segle a acceptar-se del tot, fins que es van trobar a la llengua els receptors específics que el detecten. Avui l'umami és oficialment el cinquè gust bàsic. Tot va començar perquè algú es va fixar de debò en la seva sopa.