Margen
La vainilla surt d'una orquídia capriciosa. Al seu Mèxic natal, la pol·linitza una abella concreta, i sense ella la flor es marceix sense donar beina. Per això, quan els europeus van portar la planta a altres colònies, creixia preciosa però estèril: fulles sí, vainilla no.
A l'illa de Reunió, el 1841, un nen esclavitzat de dotze anys anomenat Edmond Albius va donar amb la solució. Amb una estella fina aixecava la membrana que separa les parts mascle i femella de la flor i les premia una contra l'altra. Fecundació en qüestió de segons, a mà, flor per flor.
El seu mètode encara s'utilitza avui: gairebé tota la vainilla del món es pol·linitza així, a dit. Va convertir una orquídia impossible en el segon sabor més car del planeta. Edmond, en canvi, va morir pobre i gairebé oblidat.