Margen
Marques una casella en un imprès, o la deixes en blanc, i et penses que aquí has decidit alguna cosa sobre el teu propi cos. El 2003, Eric Johnson i Daniel Goldstein van publicar a la revista Science una comparació incòmoda: a Alemanya hi constava com a donant d’òrgans el 12 % de la població; a Àustria, el 99,98 %. Països veïns, mateixa llengua, enquestes d’opinió gairebé calcades.
Tots dos pregunten el mateix a l’inrevés. Alemanya vol que diguis que sí per apuntar-t’hi; Àustria dona per fet que sí i vol que demanis sortir-ne. Dinamarca, amb l’imprès alemany, es quedava al 4,25 %; Suècia, amb l’austríac, arribava al 85,9 %.
La casella que ve posada de fàbrica acaba sent la resposta de gairebé tothom, perquè llegir formularis cansa i decidir cansa més. I això no mou només donacions: mou assegurances de viatge, permisos de dades, plans de pensions d’empresa i subscripcions que es renoven soles.
Demà, al primer paper que signis —una renovació, un alta, una compra des del mòbil—, busca les caselles que ja vénen marcades abans de mirar el preu. Vénen marcades perquè algú va comptar quanta gent se les mira.