Margen
Obre demà un iogurt tancat que s'hagi mantingut refrigerat i mira quina data porta. Aquella xifra pot indicar seguretat o limitar-se a assenyalar fins quan conserva la seva millor qualitat. Per decidir bé cal llegir també les paraules impreses al costat del número.
Espanya no va canviar oficialment la data del iogurt el 2022. Fins al 2013, la norma de qualitat d'aquest aliment obligava a marcar una data de caducitat situada 28 dies després de la fabricació. El Reial decret 176/2013, aprovat el març d'aquell any, va eliminar aquell termini fix i va deixar que cada fabricant determinés la data adequada i la manera d'expressar-la d'acord amb la normativa europea.
El canvi legal va obrir una transició gradual. Les empreses van haver de revisar els seus productes, la conservació i la informació que oferien. Algunes van mantenir un temps la fórmula anterior; d'altres van adoptar el consum preferent. El gener de 2022, Danone, el fabricant més gran de iogurts d'Espanya, va anunciar que aplicaria aquest últim criteri a les seves marques. La notícia va córrer molt i va acabar confonent-se amb una reforma normativa passada nou anys abans.
La diferència operativa cap en dues frases. La data de caducitat s'utilitza en aliments molt peribles que poden plantejar un risc més enllà del límit indicat; vençuda, el producte no s'ha de consumir. El consum preferent assenyala fins quan es mantenen les qualitats esperades si l'envàs es conserva segons les instruccions; superar-lo permet valorar el producte, però no garanteix per si sol que continuï sent adequat.
Dues llets mostren bé el contrast sense canviar de família alimentària. La llet fresca pasteuritzada porta data de caducitat perquè conserva una vida refrigerada curta. La llet UHT, tractada a més temperatura i envasada per durar mesos tancada, porta consum preferent. Totes dues es diuen llet, però el tractament obliga a llegir dates diferents.
Amb el iogurt passa una cosa semblant. La fermentació, l'acidesa, l'envàs i la refrigeració influeixen en la durada, però no autoritzen cap regla universal de tants dies o setmanes. El que es pot fer amb una unitat concreta depèn de l'etiqueta, que continuï tancada, de la temperatura que hagi mantingut i de qualsevol indicació addicional del fabricant.
L'AESAN, l'agència espanyola de seguretat alimentària, recomana que, davant d'un producte amb el consum preferent superat i ben conservat, se n'observi l'estat abans de llençar-lo. La seqüència consisteix a mirar, olorar i, si no apareix cap anomalia, tastar-ne una quantitat mínima. És una orientació per a aquesta classe de data, no una invitació a ignorar una caducitat ni una promesa que tots els iogurts durin igual.
La comprovació comença per l'envàs. Una tapa inflada de manera anòmala, una fuita, un tancament trencat o un recipient danyat són motius per llençar-lo. En obrir-lo, també hi obliguen la floridura, una coloració estranya o una olor clarament diferent de l'habitual del producte. Davant d'un senyal dubtós no cal tastar res per confirmar-ho.
Una mica de xerigot a la superfície no pertany a aquesta llista. El líquid groguenc pot separar-se de manera natural de la part sòlida del iogurt durant l'emmagatzematge. Es pot tornar a barrejar removent i, per si sol, no indica deteriorament. Tampoc no n'hi ha prou de dir-ne agra a qualsevol olor: el iogurt ja és un aliment àcid i cada varietat té un aroma propi.
La falta de senyals visibles tampoc no constitueix una garantia absoluta. Per això importen la classe de data, les instruccions i la cadena de fred abans de recórrer als sentits. Un aliment amb la caducitat vençuda es descarta encara que sembli normal. En un amb consum preferent, l'observació només serveix dins de les condicions per a les quals el fabricant va calcular la durada.
La frase «conservar refrigerat» forma part d'aquesta decisió. Un iogurt que ha passat moltes hores fora de la nevera no recupera les condicions previstes quan es torna a la nevera. El número de la tapa es va calcular per a un tractament concret durant tota la seva vida comercial. Si aquell tractament es trenca, una data encara llunyana no compensa el canvi.
També mana la indicació posterior a l'obertura. Un envàs pot conservar un consum preferent llunyà i ordenar alhora que, un cop obert, s'acabi en pocs dies. Des del moment que es retira la tapa hi entren aire, estris i microorganismes de l'entorn. El termini específic d'obertura passa llavors a ser la referència aplicable.
Les campanyes de l'AESAN al voltant del 2022 buscaven precisament que el consumidor no llegís tots els números de la mateixa manera. La coincidència amb l'anunci de Danone va donar visibilitat al iogurt, però l'explicació abastava tota la compra. Arròs, pasta, llegums secs i molts productes congelats solen mostrar consum preferent; carn picada, peix fresc i determinats plats refrigerats porten caducitat.
Els ous afegeixen un cas particular. La seva data de durada mínima es fixa en 28 dies des de la posta. La coincidència amb els antics 28 dies del iogurt pot despistar, tot i que procedeix de regles diferents. Comptar dies sense identificar l'aliment ni llegir l'expressió completa converteix dues etiquetes diferents en una falsa instrucció comuna.
El problema arriba a una escala considerable. Eurostat va estimar que la Unió Europea va generar el 2021 uns 59 milions de tones de malbaratament alimentari, al voltant de 131 quilos per habitant. La Comissió Europea calcula a més que fins a un 10 % del malbaratament pot estar relacionat amb interpretar malament el significat de les dates.
Això inclou aliments llençats automàticament en arribar a la seva millor data de qualitat. També inclou el risc contrari: tractar una caducitat com una recomanació flexible perquè l'envàs conserva bon aspecte.
L'EFSA va publicar el 2020 una guia tècnica perquè els operadors decidissin quina data corresponia a cada aliment. El seu arbre de decisió examina factors com el tractament aplicat, la possibilitat de recontaminació, les condicions d'emmagatzematge i el comportament dels microorganismes durant la vida útil. D'aquesta anàlisi surten les paraules de la tapa.
El fabricant també pot modificar la data quan canvia una recepta, un procés, un envàs o la temperatura prevista. Per això no convé traslladar l'experiència d'una marca a totes les altres. Que un iogurt anterior hagi conservat bé les seves qualitats després d'un cert nombre de dies no estableix cap termini reutilitzable per a un altre producte.
Demà, davant de la nevera, fes-li al iogurt les tres preguntes prèvies: ha estat sempre en fred?, continua tancat i sense danys?, hi ha cap instrucció especial al lateral? Amb una data de caducitat vençuda no hi ha més recorregut: es llença encara que sembli perfecte. Amb un consum preferent superat i aquestes condicions respectades, aplica la pauta de l'AESAN —mira'l, olora'l i tasta'n una punta— i decideix amb el que hi trobis, sense refiar-te del record d'un altre envàs que va durar més.