El plàstic de bombolles va néixer com a paper pintat

El 1957, a Nova Jersey, els enginyers Alfred Fielding i Marc Chavannes van segellar dues cortines de dutxa de plàstic deixant-hi aire atrapat entremig. Aquella làmina plena de bombolles els va semblar el futur de la decoració: la van llançar com a paper pintat texturitzat per a salons moderns. Va ser un fracàs rotund.

Ho van tornar a intentar com a aïllant per a hivernacles. Segon fracàs.

La tercera vida va arribar el 1959, quan IBM va presentar un ordinador que calia enviar a l'altra punta de món sense que arribés fet miques. Fins llavors, les coses fràgils viatjaven entre serradures i diaris arrugats; algú de l'empresa de Fielding i Chavannes —Sealed Air, que encara existeix— va pensar que el seu paper pintat fallit abraçaria millor les màquines. Va funcionar tan bé que va canviar per sempre la manera d'enviar coses delicades.

Hi ha una certa justícia poètica en el final: l'invent que ningú no va voler a les parets va acabar entrant igualment a totes les cases. I petar-lo, que era el seu defecte, és avui la part preferida de mig planeta.