Margen
A Harvard, la investigadora Alison Wood Brooks va fer passar centenars de persones per tres tràngols: cantar en un karaoke puntuat per la màquina, fer un discurs davant d'una càmera i resoldre un examen de matemàtiques contrarellotge. Abans de començar, uns havien de dir-se en veu alta «estic tranquil»; els altres, «estic emocionat».
Van guanyar els emocionats a les tres proves: van cantar millor, van convèncer més i van puntuar més alt.
L'explicació és de mecànica emocional. L'ansietat i la il·lusió són gairebé el mateix estat corporal: pols alt, adrenalina, alerta. La calma, en canvi, queda lluny de tot això: demanar-li al cos que baixi de revolucions en plena pujada és nedar contra corrent. Canviar l'etiqueta, i no l'activació, és un pas curt: mateix motor, una altra direcció. L'ansietat busca amenaces; la il·lusió busca oportunitats.
Així que abans de l'entrevista, la presentació o la trucada difícil, no lluitis contra el teu cor accelerat: està fent la seva feina, que és portar-te energia. Digues-ho en veu alta, encara que et sentis ridícul: «estic emocionat; això m'importa». No és autoengany. És donar al mateix combustible una destinació millor.