Margen
A Venus el calendari és un disbarat preciós. El planeta triga 243 dies terrestres a completar una volta sobre el seu propi eix, i només 225 a completar una òrbita al voltant del Sol. El resultat: el seu dia dura més que el seu any. Allà faries anys abans de veure acabar un sol dia.
I el desordre no s'atura aquí. Venus gira a l'inrevés de gairebé tots els planetes: al seu cel, el Sol surt per l'oest i es pon per l'est. Combinant aquest gir lent i retrògrad amb el seu avanç al voltant del Sol, un «dia solar» —d'una albada a la següent— surt a uns 117 dies terrestres. Gairebé quatre mesos de llum espessa, gairebé quatre de nit tancada.
Ningú no sap del cert per què: potser un impacte colossal a la seva joventut, potser el fre lentíssim de la seva atmosfera densa actuant durant milers de milions d'anys. La veïna més propera de la Terra, aquella estrella del vespre que brilla allà fora amb tanta calma, és també un recordatori enorme: un dia i un any no són lleis de l'univers. Són costums de casa nostra.