La nota més greu de l'univers és un si bemoll

El 2003, l'observatori de raigs X Chandra, de la NASA, va detectar ones de pressió propagant-se pel gas calent del cúmul de galàxies de Perseu. És a dir: so. L'emetia el forat negre supermassiu del centre, i els astrònoms en van calcular el to: un si bemoll.

Això sí, un si bemoll 57 octaves per sota del do central d'un piano. Cada oscil·lació triga uns 9,6 milions d'anys a completar-se, així que cap orella de l'univers no la podrà escoltar mai: és la nota més greu detectada.

Com pot sonar res a l'espai, si el buit no transmet el so? Perquè un cúmul de galàxies no està buit: és ple de gas difús, i el forat negre l'empeny en ones quan s'empassa matèria, com un altaveu lentíssim. Encara hi és, sostenint la mateixa nota des de fa milions d'anys. L'univers també té la seva nota pedal.