Margen
El 1964, el psicòleg Roger Shepard, dels laboratoris Bell, va descriure una il·lusió auditiva desconcertant: una escala que sembla pujar sense parar i que, tanmateix, no arriba mai a dalt. És l'equivalent sonor de les escales impossibles d'Escher.
El truc consisteix a superposar la mateixa nota en diverses octaves alhora. Mentre les notes pugen, les octaves agudes es van esvaint i les greus van entrant, tan gradualment que el cervell no detecta el relleu. El resultat: una tensió que creix i creix sense resoldre's mai.
Hans Zimmer en va fer la seva arma secreta. La banda sonora de Dunkerque està construïda sobre tons Shepard, i per això la pel·lícula et manté amb l'estómac encongit fins al final. També sona a l'escala infinita de Super Mario 64. La pròxima vegada que una escena t'angoixi sense saber per què, potser la culpa no és de la imatge, sinó d'una escala que no s'acaba mai.