Del primer gran llibre imprès en queden 49

Quan Johannes Gutenberg va acabar la seva Bíblia a Magúncia, cap al 1455, acabava d'inventar sense saber-ho el món modern: la impremta de tipus mòbils convertia en setmanes la feina que a un copista li ocupava anys. D'aquella primera edició en van sortir unes 180 còpies, la majoria en paper i unes quantes en pergamí.

Es van vendre tan bé que, segons una carta de l'època escrita per un futur papa, hi havia compradors esperant abans que els volums sortissin del taller.

Avui en sobreviuen 49, repartides entre biblioteques, universitats i museus, i només una vintena són completes. L'última vegada que es va vendre un exemplar sencer va ser el 1978; des de llavors, qui vol un tros de Gutenberg s'ha de conformar amb fulls solts, que es venen d'un en un com relíquies.

No és el llibre més antic del món, ni el més rar. Però cadascuna d'aquestes 49 còpies marca el punt exacte on els llibres van deixar de ser un luxe copiat a mà i van començar a ser de tothom.