Margen
Sembla el començament d'un acudit, però va matar 21 persones. El 15 de gener de 1919, al North End de Boston, un dipòsit d'acer de quinze metres es va obrir de cop. A dins hi havia uns vuit milions i mig de litres de melassa per fabricar alcohol industrial.
L'onada va sortir a uns cinquanta quilòmetres per hora i va arribar a diversos metres d'alçada. Va doblegar els pilars del tren elevat, va arrencar edificis dels fonaments i va atrapar persones i cavalls en un líquid tan espès que lluitar només servia per enfonsar-s'hi més. Van morir 21 veïns i unes 150 persones van resultar ferides.
El dipòsit feia anys que degotava; l'empresa, en lloc de reparar-lo, l'havia pintat de marró per dissimular les fuites. Els afectats es van unir en una de les primeres demandes col·lectives contra una gran empresa als Estats Units, i van guanyar: aquell desastre absurd va canviar les normes de construcció de tot el país.
La melassa va trigar setmanes a netejar-se; el port va estar marró fins a l'estiu. I durant dècades, els veïns van jurar que els dies de calor el barri encara feia olor de dolç.