Margen
El missatge que no contesten, el cotxe que se't creua, el correu sec d'un company. La lectura instintiva és sempre la mateixa: ho han fet contra mi. A aquesta trampa hi respon una vella regla mental, la navalla de Hanlon: no atribueixis mai a la mala fe el que es pot explicar per un descuit.
No és ingenuïtat; és estadística. La gent oblida, va tard, escriu amb la criatura plorant al costat, contesta sense rellegir. Els descuits són moltíssim més freqüents que les conspiracions, així que l'explicació innocent l'encerta gairebé sempre. I té un avantatge pràctic: si respons a un descuit com si fos un atac, l'atac acaba existint — només que l'has fabricat tu.
La navalla té el seu límit, és clar: el que es repeteix ja no és un descuit, és un patró, i als patrons convé fer-los cas. Però com a primera hipòtesi funciona: gairebé ningú no està pensant en tu. És humiliant i és alliberador, exactament en aquest ordre.