El calaix de tot

A la cuina hi ha un calaix que no obeeix ningú.

Espelmes d'un aniversari sense pastís, un cargol que va sobrar del moble —el moble aguanta, el cargol espera—, dues piles que potser, el manual d'una rentadora que ja no viu aquí.

Res d'això no serveix. Res d'això no es llença.

Cada casa té un calaix així: un país neutral, una sala d'espera del que va ser útil.

Obre'l a poc a poc. Allà dins res no ha mort: està pendent.