Margen
El psicòleg Shawn Achor volia anar al gimnàs en llevar-se i no ho aconseguia mai. En comptes d'exigir-se més disciplina, va fer un experiment: va dormir una setmana amb la roba d'esport posada i les vambes al costat del llit. Va funcionar. Després va provar el contrari amb la televisió: va treure les piles del comandament i les va desar en un calaix a vint segons de distància. Va deixar d'engegar-la per inèrcia.
D'aquí va sortir la seva «regla dels vint segons». La diferència entre fer una cosa i no fer-la gairebé mai és la motivació: és l'energia d'activació, el petit esforç d'arrencada. Resta vint segons de fricció a un hàbit que vols i apareixerà tot sol; suma'ls a una temptació i es desinflarà sense drama.
L'aplicació és gairebé vergonyosament concreta: el llibre obert sobre el coixí, la guitarra en un suport a la vista i no dins la funda, la fruita al davant i les galetes a l'altell, la sessió tancada a les xarxes perquè entrar-hi costi una contrasenya sencera. No cal més caràcter. Cal moure els mobles.