
És una tècnica clàssica de la psicologia clínica, proposada per l'equip de Thomas Borkovec als anys vuitanta: en comptes de barallar-te amb cada preocupació quan apareix, reserva-li una cita. Quinze o vint minuts al dia, a la mateixa hora i al mateix lloc. Aquell és el moment de preocupar-se a fons; la resta del dia, quan alguna cosa t'assalti, l'apuntes en una llista i li dius: ens veiem a les sis.
Sembla un truc ximple i és tot el contrari. Primer, perquè ajornar no és reprimir: la preocupació queda registrada i sap que tindrà el seu torn, així que deixa de trucar a la porta cada deu minuts. Segon, pel que passa a les sis: la meitat de les notes, llegides en fred, ja no fan por; s'han resolt soles o eren fum. I les que queden, quan les mires de cara i per escrit, solen convertir-se en una cosa molt més manejable: una tasca.
Els assajos clínics ho avalen des de fa dècades: menys rumiació, millor son. La preocupació, com gairebé tot, treballa millor amb horari d'oficina.