
L'Ismael puja al vagó u a les nou i deu, tot sol, amb el casc posat i la ràdio al pit.
Al darrere hi porta quatre maniquins d'aigua, setanta-cinc quilos cadascun, que és el que pesa la gent que encara no ha arribat.
Fa la volta sencera: la pujada, el xiulet, la frenada. Baixa, mira el rellotge i apunta tres coses al full.
Després obre la cadena de la cua i s'aparta perquè passi el primer de debò.