Va sobreviure 80 minuts sota el gel a 13,7 graus

El 20 de maig de 1999, l'Anna Bågenholm, metgessa sueca de 29 anys que aleshores es formava com a cirurgiana ortopèdica a l'hospital de Narvik, esquiava fora de pista amb la Marie Falkenberg i en Torvind Naesheim, dos companys que també eren metges. A prop de Narvik, al nord de Noruega, va caure de cap en un rierol de muntanya cobert per uns 20 centímetres de gel i va quedar atrapada de bocaterrosa. Va passar 80 minuts sota el gel i en va sortir amb una temperatura central de 13,7 graus.

El corrent li va arrossegar el cos fins a encaixar-lo sota la placa gelada, amb els esquís i els peus a fora i el cap i el tors submergits.

La Bågenholm va trobar una bossa d'aire entre l'aigua i el gel. Durant uns 40 minuts va poder respirar, mantenir-se conscient i forcejar per sortir. La Falkenberg i en Naesheim la van subjectar pels esquís perquè el corrent no se l'endugués mentre demanaven ajuda, però el cos estava encaixat i el gel havia d'aguantar a més els qui intentaven arribar-hi. Quan se li va acabar l'aire, va perdre el coneixement i el cor se li va aturar. L'equip de rescat va obrir un forat aigües avall, va avançar fins a ella i va aconseguir alliberar-la.

En treure-la, la Bågenholm no tenia pols ni respiració, tenia les pupil·les dilatades i continuava en aturada cardíaca.

La van traslladar durant una hora en helicòpter a l'Hospital Universitari del Nord de Noruega, a Tromsø. Allà van connectar la seva circulació a una màquina que li treia la sang, l'escalfava fora del cos i la retornava. Més de cent persones van treballar per torns durant unes nou hores de reanimació i reescalfament. El cor va tornar a bategar durant aquell procés.

El fred que li estava aturant els òrgans també reduïa el consum d'oxigen del cervell al voltant d'un 6 per cent per cada grau de descens. A 37 graus, cinc minuts sense circulació el poden destruir. En el cas de la Bågenholm, el refredament havia passat abans que el cor s'aturés, de manera que el teixit cerebral ja treballava molt més a poc a poc quan va deixar de rebre sang.

En Mads Gilbert, metge de l'equip de Tromsø, i els seus companys van publicar el cas a The Lancet l'any 2000.

El cas va reforçar una regla de la medicina de muntanya: una persona amb hipotèrmia no es considera morta fins que és calenta i morta. Encara que un cos extremament fred no tingui pols detectable, l'escalfament i la reanimació han de continuar abans de declarar que ja no hi ha possibilitat de recuperació.

La Bågenholm va estar deu dies en coma i uns dos mesos a cures intensives. Una lesió nerviosa la va deixar al principi gairebé sense moviment a les mans i als peus, però va recuperar gairebé tota la mobilitat.

Després va tornar a treballar com a metgessa radiòloga al mateix hospital de Tromsø on l'havien reescalfada.