El color taronja es diu així per la fruita (i no a l'inrevés)

Sembla obvi que la taronja es diu així pel seu color, però va anar exactament a l'inrevés. La paraula va viatjar amb l'arbre: del sànscrit nāraṅga al persa nārang, d'aquí a l'àrab nāranj, i amb els àrabs va entrar a la península Ibèrica juntament amb els primers tarongers. Durant segles, «taronja» va ser només una fruita.

El color no tenia nom propi. En anglès antic es deia geoluread, literalment «groc-vermell»; en altres llengües es feia servir «safranat», «lleonat» o «vermellós». Només quan la fruita es va fer comuna a Europa, el seu nom va començar a usar-se per al to: en anglès, els primers registres d'orange com a color són de principis del segle XVI.

Aquesta cronologia va deixar empremtes curioses. El pit-roig es va batejar quan encara no existia la paraula: el seu pit és taronja de manual, però es diu «roig» a mitja Europa (robin redbreast, en anglès). I de la gent amb els cabells clarament taronges, encara en diem pèl-roja.

L'idioma arriba tard a alguns colors. I quan per fi arriba, de vegades ve d'un arbre.