La quarta foto

Necessitava fotos per renovar el carnet i vaig fer servir el fotomaton de l'estació, el de sempre. Tres llampecs, com tota la vida. Vaig esperar el brunzit i la tira va caure a la safata, encara humida.

Hi havia quatre fotos.

A les tres primeres hi surto jo: seriós, més seriós, amb els cabells aixafats. A la quarta també hi surto jo, però d'esquena. Se'm veu apartant la cortina, sortint de la cabina, amb un abric fosc que no és el meu. Al racó, borrós, el rellotge de l'andana marca una hora que encara no ha arribat.

He tornat a seure al tamboret. Per la ranura de les monedes hi entra el fred. A fora algú s'escura la gola, espera el seu torn, pica dos cops el metall amb els artells. Jo miro la cortina tancada i faig comptes: mentre no surti, la quarta foto no es pot fer.

Al respatller del tamboret, plegat amb cura, hi ha un abric fosc. Comença a fer fred de debò.