Margen
El 1998, l'economista Terrance Odean va posar sota la lupa 10.000 comptes d'un bróker nord-americà: anys d'operacions d'inversors corrents. El patró saltava a la vista: venien amb molta més facilitat les accions que pujaven que les que baixaven. Les perdedores, les guardaven anys, esperant «que es recuperin».
Sortia car per partida doble. Les guanyadores que deixaven anar van seguir pujant: al cap d'un any rendien, de mitjana, uns 3,4 punts més que les perdedores que conservaven. I fiscalment és el món al revés: vendre pèrdues sol rebaixar impostos; vendre guanys, avançar-los. Només al desembre, amb el fisc a la vista, es desprenien de perdedores.
Shefrin i Statman ja li havien posat nom el 1985: efecte disposició. L'arrel no és matemàtica, és emocional: mentre no vens, la pèrdua «no compta». Vendre un perdedor és signar, davant de tu mateix, que et vas equivocar.
La teva cartera no guarda el teu orgull; només les teves decisions. La pregunta útil no és si aquella acció tornarà, sinó per què necessites que torni.