Margen
Harry Markowitz va guanyar el Nobel d'Economia el 1990 per demostrar amb matemàtiques una cosa que sona a refrany: combinar inversions que no es mouen alhora redueix el risc sense renunciar a la mateixa rendibilitat esperada. Per això es diu que la diversificació és «l'únic dinar gratis» de la inversió: és de les poques millores que no s'han de pagar amb res a canvi.
La lògica és simple: si tots els teus diners depenen d'una sola cosa, el teu futur també. Vuit cistelles amb un ou sobreviuen a ensopegades que una cistella amb vuit ous no supera.
I el detall humà: quan li van preguntar com invertia la seva pròpia jubilació, Markowitz va confessar que ho repartia a mitges entre borsa i renda fixa, simplement per minimitzar el seu penediment futur.
Fins i tot el pare de la teoria de carteres inverteix per poder dormir. Això també és rendibilitat.