
La carta va arribar sense segell, sense remitent i amb el meu nom escrit amb la meva pròpia lletra.
Deia: «No obris la porta a les nou.»
Eren les nou i quatre minuts quan vaig acabar de llegir-la. Algú va trucar. I per un instant, abans d’aixecar-me, no vaig recordar si jo vivia sola.