
Quan van apagar l’última pantalla del món, no va ser per una guerra ni per una catàstrofe. Simplement, un matí, ningú no va tenir res més a mirar.
Aleshores un home es va treure de la butxaca un llibre petit, gastat, i va començar a llegir en veu alta al mig de la plaça.
Al migdia l’escoltaven set persones. En fer-se de nit, la ciutat sencera havia tornat a aprendre a callar.