Margen
Abans: l'Amelia Sanchís puja al 803 un passatger per nit: cadascun sap on viu el següent. La llista del 1998 té un nom ratllat.
Queden set nits. A les 22:50, amb el 803 encara parat a la via dos de Ribadeña, la Casilda Trigo, cap d'estació, va fer a l'Olalla Berruezo el senyal de sempre —dos dits i la barbeta cap a l'oficina—, i l'Olalla, revisora del 803, va fer veure que no l'havia vist.
Feia sis dies que evitava aquella oficina. El 31 aixequen la via entre Ribadeña i Puente Alcor, i des de la trucada de les tres i catorze de dijous l'Olalla havia decidit que el que no es pregunta no es contesta.
A les 23:40 el 803 va sortir amb els llums encesos i sense ni un sol viatger, igual que totes les nits des del 19.
A les 00:11, al quilòmetre trenta-un amb dos, en Fermín Aizpún, maquinista que es jubila el 31, va frenar a l'baixador tancat de Vallonga i va obrir la porta u sense que ningú l'hi demanés.
Van pujar tres. L'Amelia Sanchís, mestra jubilada de Ribadeña, amb el seu abric blau marí, i al darrere dues dones de setanta i molts amb el mateix abric grana i bossa diferent.
—Trini Berrocal. Cosidora. —Elvira Berrocal. Cosidora també. —De l'economat de la presa totes dues —va dir la Trini—. Dotze anys. —Onze —va dir l'Elvira—. Tu vas entrar abans que jo.
L'Olalla les va portar a la fila set i es va quedar dreta amb la picadora a la mà, que era l'única cosa d'aquell tren que encara funcionava exactament com estava escrit.
—Senyores, aquest tren no porta viatgers. —Ja ens ha avisat la mestra que ho diu vostè totes les nits —va contestar la Trini, i va treure de la bossa una cartolina fina—. Ribadeña a Puente Alcor, anada, catorze de novembre del 1998. Sense picar. —I el meu —va dir l'Elvira. —El seu el porto jo. —Perquè te'l vas quedar. —Perquè tu els perds.
L'Amelia es va asseure a l'altre costat del passadís i va treure el sobre on apunta, que ja anava per la tercera cara.
—Signatures quaranta-sis i quaranta-set —va dir—. Estan seguides. —La quaranta-sis és meva —va dir l'Elvira. —La quaranta-sis és meva —va dir la Trini.
L'Olalla va desplegar els quatre fulls grapats damunt la tauleta i va buscar el full dos. A la línia quaranta-sis hi posava Berrocal, T. A la quaranta-set, Berrocal, E. Ho va llegir en veu alta i no l'hi va agrair cap de les dues.
—Això ho va escriure la mestra a mà —va dir l'Elvira—. S'hauria equivocat. —No em vaig equivocar —va dir l'Amelia—. Vau signar a la porta de l'economat, un dijous, i va signar primer la que duia el carro. —El carro el duia jo —van dir totes dues.
En Fermín va afluixar a Sotoclaro i va tornar a agafar velocitat sense que baixés ningú. L'Olalla va mirar el rellotge: quedaven trenta-cinc minuts per a la trucada.
—I ara qui? —va preguntar, i es va adonar que era la primera vegada en sis nits que preguntava ella primer. —Ovidio Zufiaurre —va dir la Trini—. El del magatzem de l'economat. Viu a Puente Alcor, sobre la farmàcia, i no obre la porta a ningú després de les nou. —A mi sí que m'obre —va dir l'Elvira. —Tu obres a qualsevol. —Elvira, que la senyoreta ho està apuntant.
L'Amelia va apuntar «Zufiaurre, Puente Alcor, sobre la farmàcia» al marge del sobre. L'Olalla ho va apuntar també al seu, ja sense dissimular.
Abans d'Ermua del Río, l'Amelia es va acostar i es va quedar mirant per damunt de la seva espatlla el full tres, la línia seixanta-un, l'únic nom ratllat dels vuitanta-set.
—Encara no —va dir. —No li he preguntat res. —M'ho anava a preguntar.
A les 3:14 va sonar el telèfon d'empresa. L'Olalla el va deixar sonar fins al final, va comptar els tons i van ser onze. A les 3:52 el 803 va entrar a Ribadeña un altre cop buit, amb tres bitllets del 1998 sense picar viatjant dins de tres bosses que ja no eren a bord, i la Casilda Trigo l'esperava a l'andana amb la porta de l'oficina oberta i el llum encès.
—Sis dies esquivant-me —va dir la Casilda—. Enhorabona. —Em diràs tu el que em caurà? —T'ho ensenyaré.
La Casilda va fer girar la pantalla de l'ordinador de l'oficina. Era un correu intern del servei, amb tres destinataris i l'assumpte en negreta: «803 — tancament de línia. Actuacions».
«Incoació d'expedient disciplinari a l'agent Berruezo Berruezo, Olalla, revisora, per falta greu: transport de persones alienes al servei en circulació declarada sense viatgers. Proposta: suspensió de feina i sou de seixanta dies i pèrdua del torn de línia.»
—Seixanta dies —va dir l'Olalla. —Baixa fins a la data.
A baix, a la casella on els correus interns posen el dia en què s'obre el procediment, hi havia un número de dues xifres.
—Està datat el 31 —va dir l'Olalla—. Avui és 24. —Està datat el 31 —va dir la Casilda—, i el va redactar en Mardones dimarts a les onze i deu del matí. Ho diu la capçalera.