La seva dona va trobar a les golfes una llista amb 669 noms

El 14 de març del 1939 va sortir de Praga el primer de vuit trens noliejats per Nicholas Winton, corredor de borsa londinenc de vint-i-nou anys que havia canviat les seves vacances d'esquí per un viatge a Praga. Fins a l'agost va treure 669 nens, gairebé tots jueus, i els va lliurar a Liverpool Street a famílies britàniques d'acollida.

Cada nen necessitava una família d'acollida i un aval de cinquanta lliures al Ministeri de l'Interior. Winton les va buscar amb anuncis, va posar avals de la seva butxaca i va falsificar permisos d'entrada perquè els legals trigaven setmanes.

El novè tren, amb 250 nens a les llistes, havia de sortir l'1 de setembre del 1939. Aquell dia Alemanya va envair Polònia, es van tancar les fronteres i el comboi no es va moure de l'andana. D'aquells 250 gairebé no se'n va tornar a saber res.

Winton va tornar a la seva oficina i no ho va explicar en cinquanta anys. El 1988 la seva dona, la Grete, va pujar a les golfes de la casa de Maidenhead i va obrir una maleta de cuir: a dins hi havia les llistes mecanografiades, les fotos de carnet dels 669 i les cartes dels pares que els van acomiadar.

L'àlbum va arribar a la BBC. A «That's Life!» van asseure Winton a primera fila sense dir-li per què; Esther Rantzen va preguntar si hi havia algú a l'estudi que li degués la vida, i es va aixecar tota la fila que tenia al darrere. Va morir l'1 de juliol del 2015, amb 106 anys: d'aquells 669 nens en descendeixen avui unes sis mil persones.