Margen
Abans: Elsa Trigo, apicultora, va trobar llavors d'arbres cremats el 1994 dins d'onze arnes heretades. En falten vuit per sembrar abans del dia 30.
Es fa de dia el 29. Queden zero hores còmodes: el camió arriba en vint-i-quatre. Elsa Trigo baixa del pis al pati i col·loca en fila les vuit caixes que encara no ha obert. Compta les llavors de cadascuna amb el palmell obert, sense barrejar-les. Li surten 340: perers, prunes, una pomera de nom llarg, dues varietats sense fitxa.
Rosalía Nevado, presidenta de la junta veïnal, truca a les set. Només diu tres coses: «el camió surt a les sis del matí del dia 30», «fa trenta anys que no plou per aquestes dates» i «jo baixo amb dues regadores a les vuit».
Amaro Cid, veterinari de la comarca, apareix a les nou amb la furgoneta carregada de terra garbellada i vuit tutors de bambú. No parla gaire. Deixa la terra a piles al llarg del muret i espera amb les mans a les butxaques. Quan Elsa li pregunta si vol cafè, diu que no i que ell ja va complir la seva part al capítol anterior.
El viver comarcal envia el Baltasar Pérez, tècnic en propagació, amb una llista i un segell. Baltasar mira les llavors per damunt de les ulleres, fa fotos i firma un albarà per a cada caixa. El segell diu: LLAVORS REBUDES PER A SEMBRA IN SITU, ABANS DEL DIA 30 A LES 24:00.
Sembrar in situ vol dir plantar la llavor allà on ha de créixer, no en planter. Elsa reparteix les vuit ubicacions: cinc a l'hort del seu pare, dues al marge de la finca de l'Amaro i una al prat que era de l'Ovidio. Al prat de l'Ovidio fa un forat més gran i hi afegeix un grapat de les llavors de la caixa número 5 (mixtes, sense fitxa), per si alguna és de les que encara no tenen nom.
A les cinc de la tarda baixen a la finca els set veïns que la Rosalía havia convocat per WhatsApp. Cadascun porta una regadora, un ganivet i una tauleta. Elsa reparteix les set caixes restants i es queda amb la vuit, la que li toca al seu pare. Explica només una cosa: «no les fiqueu a menys de tres dits, no les pitgeu». Baltasar apunta els noms i les varietats a la seva llista.
Julián Trigo, el pare d'Elsa, fructicultor jubilat, apareix al final amb el braç en cabestrell i una bossa de plàstic. Explica que l'àvia ha netejat de l'arca del bar les set últimes bosses que quedaven, i que la Rosalía les hi ha portat fa mitja hora. Són noms que el Baltasar no té a la llista: albercoc de Sorbeda, cirerer negre, dos pomers del vessant est. Elsa les suma sense dir res, i les set es reparteixen entre els set forats que ja estan oberts.
A les vuit i mitja, el Baltasar firma l'últim albarà amb la data del dia 29 i afegeix una nota a mà: «sembra completada; es retiren les caixes buides». Els set veïns se'n van sense brindar. La Rosalía apaga el llum del muret. L'Amaro carrega les caixes buides a la furgoneta i les porta al magatzem de la junta, amb les inicials gravades encara ben visibles.
Elsa es queda sola amb la caixa número 8. L'obre al prat de l'Ovidio, a mà, sense eines. A dins hi ha trenta-dues llavors i una tauleta de fusta clavada al fons, amb una sola lletra gravada: J. És la caixa que el seu pare va marcar el dia que va denunciar el seu propi hort. Les vuit últimes les va sembrar a mà, una per arna buida, i a la que li tocava al seu pare hi va clavar una tauleta amb el nom complet de la varietat i l'any en què l'havien cremada.