Margen
Abans: al congelador del bar Rosalía va treure quaranta bosses més amb la lletra d'Ovidio, en total 51 llavors de 80 horts cremats, i va confessar que ella s'havia callat vint anys.
El dia 8 abans del camió, Elsa Trigo, apicultora, fica les cinquanta-una bosses en dues caixes de pomes i baixa al viver comarcal de Sorbeda. Julián Trigo, el seu pare, es queda a la casa amb els vuit ruscs per revisar i una llista.
El viver és una nau llarga amb teulada de fibrociment, vuit hivernacles en bateria i un despatx al fons amb un ordinador i un arxivador. L'atén Damián Rebolledo, enginyer agrònom del viver comarcal, cinquanta-dos anys, camisa grisa arromangada.
—Cinquanta-una bosses. Dotze varietats diferents. Perer d'hivern de Sorbeda, pomera reineta de la Peral, cirerer primerenc del Rebollar, prunera claudia negra de l'alt, codonyer de Ceceda…
—Estan totes identificades?
—Ovidio va anotar varietat, hort i any a cada bossa. Vuitanta horts cremats, cinquanta-una llavors conservades. Vint-i-nou varietats perdudes del tot.
Damián obre la primera bossa, escampa quatre llavors sobre un full blanc, les mira a contrallum del fluorescent i tanca la bossa amb una pinça.
—Elsa, això passa pel registre de material vegetal de la comunitat autònoma. Jo puc acceptar-les avui i donar-te full d'entrada. Però el registre només les cobreix si estan plantades en sòl agrícola abans de la data de l'acta. De l'acta, no de la teva voluntat.
—Cinc dies.
—De l'acta al camió, cinc. Sobre el paper: si estan a terra el vint-i-nou, formen part del patrimoni vegetal de la comarca. Si estan en una caixa el trenta, són cinquanta-una bosses de llavor vella sense amo. I la sanitat vegetal de 1994 continua vigent a l'arxiu.
—Puc plantar-les en qualsevol hort?
—En qualsevol parcel·la amb qualificació agrícola. Els vuit horts que queden dempeus dels vuitanta poden. Els prats no. Els vuitanta cremats estan requalificats com a forestal des de 1996: no poden.
—Vuit horts i cinquanta-una llavors.
—Reparteix les varietats per hort per no perdre-les totes si alguna cosa va malament l'any que ve. De cada varietat, fica tres llavors al mateix clot: si prospera una, prosperen les tres; si no prospera cap, no era la parcel·la.
Damián li dona un full d'entrada amb segell, un plànol de les vuit parcel·les agrícoles de la comarca, i una bossa de plàstic amb marcadors blancs numerats de l'1 al 60.
—Un marcador per clot, amb la varietat escrita a sobre. Foto del marcador i del clot abans de tapar. Aquí, al viver, s'arxiven les fotos. Si algun inspector ve l'any que ve, és l'única cosa que les salva.
—I les vint-i-nou varietats que no hi són?
—Es van perdre el 1994. Això no ho arregla ningú.
A la porta Damián li allarga un frontal.
—Els clots fondos s'obren al matí o al capvespre, mai al migdia. El sol d'agost asseca la llavor abans que la tapis. I si plou fort, els clots amb argila se t'omplen de bassal: canvia aquesta varietat a la parcel·la del teu pare, que drena.
Elsa torna pel camí de la casa amb les cinquanta-una bosses, el full segellat i el plànol. A la taula de la cuina, Julián Trigo, fruticultor jubilat, l'espera amb la caixa dotze oberta i dues bosses més sobre les estovalles: van aparèixer plegades darrere del tabic interior, amb la lletra d'Ovidio, «albercoquer primerenc de Sorbeda, 1994» i «perer moscatell del Rebollar, 1994». Sumen cinquanta-tres.
—Tretze varietats, doncs —diu ell—. I encara en falta la meitat, tot el que Ovidio no va tenir temps d'amagar en una nit.
Elsa desplega el plànol sobre la taula, marca les vuit parcel·les amb llapis, hi apunta a sobre la superfície aproximada de cada una en metres i anota al marge els noms dels amos vius o dels seus hereus: Amaro, Rosalía, Julián, Balbina, Aquilino, Nieves, Herminio, Sinesio. Reparteix les tretze varietats per parcel·la, tres llavors per clot, i fa els comptes sobre el paper: cinquanta-tres clots, seixanta marcadors blancs, set de sobra. La parcel·la de Balbina Losa és a mitja hora a peu i està al solell; la del seu pare, darrere de la casa. Comencen per aquestes dues avui abans que caigui el sol.
Julián agafa el frontal i una aixada del cobert. Elsa doblega el plànol en quatre i se'l guarda a la butxaca dels pantalons.