MargenVaig regalar al meu fill la meva novel·la preferida el dia que se'n va anar a estudiar fora. L'havia llegida tantes vegades que les pàgines es quedaven obertes soles pels meus llocs predilectes.
Va tornar per Nadal i em va tornar el llibre, avergonyit: no havia passat del tercer capítol. «Perdona, mama. No he tingut temps». Li vaig dir que no importava, que ja el llegiria, i el vaig desar sense donar-hi voltes.
Anys després, endreçant prestatges, el vaig tornar a trobar. El vaig obrir per curiositat. A la pàgina del tercer capítol, just on ell l'havia deixat, hi havia un bitllet de tren doblegat, d'aquella primera tornada a casa, amb la data escrita a mà.
No havia continuat llegint la meva història. Havia començat la seva, i l'havia guardada dins de la meva, perquè jo la trobés quan ell ja no sabés com dir-m'ho.