El país on el sol surt a les deu

D'est a oest, la Xina abasta uns 5.000 quilòmetres: territori de sobres per a cinc fusos horaris, com els Estats Units. Però des del 1949 el país sencer funciona amb un de sol, l'hora de Pequín. La mesura buscava reforçar la unitat nacional; el resultat és un experiment quotidià fascinant.

A Xinjiang, a l'extrem occidental, el sol pot arribar al punt més alt passades les tres de la tarda, i a l'estiu no es fa fosc fins prop de la mitjanit. La vida s'hi adapta: oficines i comerços obren i tanquen més tard que a la costa.

I hi ha un detall polític de fons: part de la població local fa servir de manera extraoficial una «hora de Xinjiang», dues hores per darrere de l'oficial. Preguntar l'hora allà pot ser, sense voler-ho, preguntar alguna cosa més.