
El mapamundi que gairebé tots tenim al cap és la projecció de Mercator, dibuixada el 1569. I no es va pensar per ensenyar geografia, sinó per navegar: convertia les rutes de rumb constant en línies rectes, cosa utilíssima amb una brúixola a la mà.
El preu d'aquest truc és enorme. Per mantenir els angles, Mercator estira el planeta a prop dels pols. Resultat: Groenlàndia sembla un continent quan cabria catorze vegades dins de l'Àfrica. Alaska es veu més gran que Mèxic, tot i que Mèxic és més extens. Europa i Amèrica del Nord en surten guanyant; l'Àfrica i Amèrica del Sud, empetitides.
No hi ha cap conspiració: aplanar una esfera obliga sempre a deformar alguna cosa. Però convé recordar-ho, perquè els mapes no només descriuen el món. També ordenen, sense que ho notem, la importància que donem a cada tros.