Margen
Va pujar comptant, com feia de petita per no tenir por. A l’escaló vuitanta, la bombeta del replà es va fondre amb un espetec. Al noranta, va sentir passes per sota seu: algú pujava també, al mateix ritme, un pis més avall.
L’Una es va aturar. Les passes es van aturar.
Va reprendre la marxa. Les passes la van seguir.
Va arribar a dalt amb el cor a la gola i la mà a l’interruptor del llanternell. A baix, la veu de la ràdio ara sonava sense ràdio, pujant pel buit de l’escala, cada cop més a prop:
—Gràcies, Una. Ja gairebé sóc a casa.