Margen
El 1954, Dwight Eisenhower —que abans de president va ser el general que va organitzar el desembarcament de Normandia— va citar en un discurs la frase d'un vell rector universitari: «Tinc dues classes de problemes, els urgents i els importants. Els urgents no són importants, i els importants no són mai urgents».
D'aquí va néixer la matriu que porta el seu nom: davant de qualsevol tasca, dues preguntes. És urgent? És important? En surten quatre calaixos: l'urgent i important es fa ara mateix; l'important sense pressa s'agenda; l'urgent sense importància es delega o s'encongeix; el que no és cap de les dues coses es deixa anar sense culpa.
La trampa que destapa és aquesta: l'important gairebé mai no crida. Cuidar la salut, aprendre alguna cosa, la conversa que fa mesos que ajornes: res d'això no vibra a la butxaca. L'urgent, en canvi, arriba sempre amb timbre propi, i per això guanya tots els dies que no decideixes tu.
L'aplicació pràctica cap en una regla: reserva cada dia una estona amb nom i hora per a una cosa important-no-urgent, abans d'obrir el calaix de l'urgent. És l'únic calaix que, si no l'obres tu, no l'obre ningú.