Els corbs recorden la teva cara (i l'ensenyen als altres)

El 2006, el biòleg John Marzluff va fer un experiment al campus de la Universitat de Washington, a Seattle. El seu equip va capturar i anellar diversos corbs portant sempre la mateixa màscara de goma: una cara concreta, recognoscible. Els ocells en van sortir il·lesos, però no ho van oblidar.

Des d'aleshores, cada cop que algú creuava el campus amb aquella màscara posada, els corbs el rebien amb grallades d'alarma i vols rasants. Tant era qui la portés, o si duia gorra, o roba diferent: reconeixien la cara.

El més sorprenent va venir després. Amb els anys, el nombre de corbs que escridassaven la màscara no va baixar: va pujar. S'hi sumaven corbs que mai no havien estat capturats, fins i tot cries nascudes molt després de l'experiment. Havien après dels seus que aquella cara era perillosa.

Més d'una dècada després, la màscara encara no podia passejar en pau. Els corbs no només tenen memòria: tenen memòria col·lectiva. S'expliquen les cares els uns als altres, de generació en generació. Pensa-hi abans d'espantar-ne un.