Margen
La pressa no estalvia temps: l'avança. I tot el que s'avança, tard o d'hora, es paga amb interessos.
Correm convençuts que guanyem minuts, però només els canviem de lloc. El correu enviat a mitges torna com una tarda sencera de disculpes. La decisió presa dempeus s'asseu després durant setmanes. La drecera cobra peatge al final del camí, no al principi.
Qui va a poc a poc no perd el tren: aprèn a mirar els horaris. I descobreix que gairebé cap tren no era el seu.