Margen
La tardor no acomiada les fulles: les deixa anar com es deixa anar un costum.
Hi ha un or breu als plàtans del parc, un or que no es pot guardar en cap banc, que només cotitza tres setmanes i després fa fallida damunt el terra moll.
M'agrada aquest mes que no promet res: ni el verd ambiciós de l'abril ni la blancor solemne de l'hivern.
L'octubre és honest. Et diu: mira, tot cau, fins i tot allò que vas estimar, fins i tot tu; i tot i així l'aire fa olor de llenya i de poma partida, i és agradable tenir fred per tenir després l'excusa d'acostar-se a alguna cosa tèbia.
Faig el compte del que he perdut enguany i em surt un número que el vent s'emporta abans que acabi de sumar-lo.