Idea · Del catàleg de Margen
El 45 % de la calor pel cap sortia d'un vestit àrtic

El manual de supervivència de l'exèrcit dels Estats Units, el Field Manual 21-76, fa des de 1970 que repeteix que convé tapar-se el cap perquè per allà s'escapa entre el 40 i el 45 % de la calor del cos. El número va sortir d'uns assajos àrtics del mateix exèrcit, als anys cinquanta, i allà el muntatge importa més que el resultat: als voluntaris se'ls ficava en un vestit de supervivència d'aquells que tanquen pels punys i pel coll, i se'ls treia al fred amb una sola part del cos a l'aire, el cap. Després es mesurava per on se'ls n'anava la calor. Se'ls n'anava pel cap, és clar. Era l'única sortida que els havien deixat oberta.
D'aquí endavant la xifra va viatjar sola. Va saltar del manual als reportatges d'hivern, dels reportatges a la saviesa de casa i d'allà al taulell de les botigues d'esport, i pel camí ningú no va tornar a preguntar pel vestit.
Treu el vestit i el número s'ensorra. Amb aquells mateixos voluntaris en banyador, el cap hauria explicat al voltant del 10 % de la pèrdua, més o menys el que li toca per mida: el cap d'un adult ronda aquesta fracció de la superfície de la pell. Aquell 45 % era la mesura del forat que el vestit deixava obert.
Rachel Vreeman i Aaron Carroll, dos metges investigadors nord-americans, ho van posar per escrit el 2008 al BMJ, revista mèdica britànica, dins d'un repàs a les falsedats d'hivern titulat Festive medical myths. La seva correcció tornava la frase a la seva mida: qualsevol zona descoberta s'endú la major part de la pèrdua quan tota la resta està ben tapada. Amb el cos abrigat i el cap a l'aire, sí que se'n pot anar per allà una fracció altíssima. Això descriu la teva roba, no el teu cap.
Mentrestant el 45 % continua fent la seva feina, i no és inofensiu. Qui se'l creu compra un gorro car i surt amb la jaqueta oberta, convençut d'haver tapat la meitat del problema; o abriga un nen de dalt a baix menys les mans i dona el cap per resolt. La falsedat col·loca el gorro al lloc equivocat del raonament.
Queda la part que la falsedat encerta per accident, i val la pena entendre-la perquè és l'única que serveix per a alguna cosa. El cap sol ser justament el que la gent deixa sense tapar quan surt al carrer. La cara, a més, és plena de receptors de fred, de manera que la sensació arriba abans i més forta que en una cuixa igual d'exposada. I quan passes fred el cos tanca el reg de mans i peus molt abans que el del cuir cabellut, així que el cap continua arribant calent a la superfície i continua lliurant aquella calor a l'aire. El gorro funciona. Funciona per la pell que tapa.
De tot això en surt una instrucció, i cap en quatre passos que es fan drets, al rebedor, abans d'obrir la porta.
Primer, compta la pell que portes a l'aire de debò. Compta el cap si vas sense gorro, el coll si l'abric no tanca a dalt, els canells que treuen el nas entre la màniga i el guant, els turmells entre el pantaló i la sabata, i la cara, que anirà descoberta igualment. No compta com a tapat allò que portes posat però obert.
Segon, comença pel tros més gran d'aquella llista. Si vas amb abric tancat, pantaló gruixut i botes, aquell tros serà el cap i el coll, i el gorro rendirà moltíssim, exactament com a l'assaig. Si vas amb la jaqueta oberta, el tros més gran és el pit i no hi ha gorro que ho arregli: puja la cremallera abans de buscar res.
Tercer, corregeix pel vent. L'aire en moviment arrenca la capa temperada que tens enganxada a la pell i travessa els teixits porosos, així que un matí de vent una capa exterior que talli l'aire val més que un altre jersei a sota. I revisa les obertures —punys, coll, cintura—, perquè per allà s'escapa l'aire calent que ja havies fabricat.
Quart, corregeix per l'aigua. Una peça mullada per pluja o per suor condueix la calor molt millor que la mateixa peça seca, encara que sigui igual de gruixuda; si has de caminar de pressa, surt amb una capa menys de les que et demana el cos al portal i tanca-la quan t'aturis.
La propera vegada que algú et deixi anar el 45 %, demana-li la dada que falta i pregunta-li com anaven vestits aquells voluntaris.